De coll de Condreu al santuari de la Salut

Avui, acompanyats d’un vent bastant fort, fem un trajecte curt però prou interessant. Sortim de coll de Condreu en forta pujada fins arribar a la gran explanada presidida pel mas Armadans.

Les Roques Encantades és un indret amb una bona càrrega màgica, al bell mig d’una fageda, amb unes pedrasses capriciosament col·locades, de les que es coneix més la seva llegenda relacionada amb les malifetes del dimoni mirant de fer la guitza als habitants del poble veí de Les Planes, que el seu origen real bastant més complicat.

El camí surt de la fageda per endinsar-se als grans prats d’Armadans i dels Alemanys, fins arribar al santuari de la Salut.

Tot plegat una mica menys de quatre km amb 150 m de desnivell acumulat en cinc quarts.

Del Far a Rupit

Ens trobem al bar de l’Esclat de Malla. En Joan i en Pere han tingut una incidència a l’hora d’engegar el cotxe i arriben  força tard.

Havent esmorzat ens dirigim cap a coll de Condreu i el Far, però ens adonem que és massa tard per fer tot el camí del Far a Rupit i acabar a una hora decent per dinar, de manera que en Joan i en Quico ens deixen al camí del Far, a sota del puig del Moro, una mica abans d’arribar a la casa de les Vinyes des d’on, després d’algun petit embolic i d’una enrampada d’en Ramon amb el fil de les vaques, agafem el camí que després de passar a prop de la casa de l’Om va seguint sense deixar mai la proximitat de la cinglera fins al salt de Sallent de Rupit.

Deixem a la nostra esquerra els graus de Cabrafiga i de Casadevall, ambdós amb camins ben interessants que salven el cingle, travessem el torrent del Gravet, i un cop al salt de Sallent, sense travessar la riera que baixa de Rupit, enfilem un sender que la va seguint cara amunt, fins arribar al poble.

Tot plegat gairebé deu km amb 200 m de desnivell positiu i 350 de negatiu, en gairebé tres hores.

A Rupit ens recullen en Joan i en Quico i pugem fins a Sta. Llúcia on fem un bon dinar, només apte per a butxaques proveïdes.