Visita a Sant Salvador de Bellver

 

Crònica d’en Joan

Aforisme anònim: Hi ha gent que viu tant la  vida d’ altres que s’oblida de  la seva. pròpia. 

Ho he d’escriure a poc a poc, perquè jo no soc en Marià. Ho he de pensar tot per a no ofendre a ningú. Per a on començaré? Segurament per en Ramón. Fill de la terra a on ens va portar, resulta que coneix millor tot els camps de golf de tot el mon que no pas  el seu propi territori. Ja per a trobar el camí de pujada a Sant Salvador ho va haver de preguntar  a la Masia Vilanova, a quatre passes de casa seva. Sort que és trempat i se’n surt de totes. Però, el més important és el que va dir al Quico que escoltava l’explicació des de dins el cotxe: Quico, ja l’has sentida l’explicació, eh?. Així vàrem començar la pujada. Camí fressat, amb pujada suau, no massa pedres. Perfecte fins a San Salvador.  Ah. Ah, Ah…. Aquí comença el drama. 

Les vistes des de Sant Salvador, precioses. El Puigmal i les altres muntanyes pirinenques, més  nevades que la setmana passada. El Castell de Montesquiu i el de Besora ens  recorden que no som res. Ells hi continuaran essent quan nosaltres ja fem malves. 

Bé. Reprenem la fallida. Sortim de Sant Salvador i cap els Munts. Vuit Kilòmetres. Això sí, per una carretera forestal perfecta i solellada. Però, aquesta carretera ens portava a Sant Boi, no al cotxe. És a dir, cap a l’Oest i nosaltres havíem d’anar a l’Est. Bé. aquest esdeveniment, va comportar que en Ramon es poses nerviós i com que per allà hi havia una casa, ja tens a en Ramon que va a  a preguntar cap a on havíem d’anar. Resultat: pujar  un Puig denominat Cornadó. Ens tornàrem a equivocar i això va provocar una volta i una pujada diabòlica i enfangada cap a l’ Est. Sort que el Quico va fer una drecera que ens va portar cap al bon camí.  Però havíem perdut el Sam. Trist el Quico, ja no sabíem què fer. Dinar a les 4 carreteres, sortida esperitada del Quico a la busca del Sam, que va esser trobat a mitja tarda. 

Conclusions: No us fieu mai més ni d’en Joan ni d’en Ramon per anar a la Muntanya.

 

Comentari d’en Marià (que no hi era) 

Aquesta setmana, a causa d’una estrebada intempestiva, no m’ha estat possible sortir amb els Feixucs.

Sant Salvador de Bellver és un dels llocs de la comarca on m’agrada pujar de tant en tant, tan des d’una pista  que surt de les proximitats de Sant Boi com pel sender que s’hi enfila des del mas Vilanova d’Orís, i he tingut la sort de veure’n l’evolució des d’una capella mig aterrada, amb un edifici al costat pràcticament enrunat del tot, fins a l’admirable estat actual. Transcric part de la descripció que en fa la l’exemplar dedicat a Osona de les Guies de la Catalunya Romànica comarcals de l’editorial Pòrtic: “El 1110 l’església era coneguda amb el nom de Sant Salvador de Bellver, ja que el puig on era situada s’anomenava Bellver. Es trobava al límit del terme del castell de Lluçà, tocant al terme del castell d’Orís. Era una capella rural que va esdevenir, a l’inici del segle XII, un monestir regit per la regla de sant Agustí. Al segle XIII s’hi va crear una confraria de molta anomenada, però la pesta negra del 1348 va provocar la desaparició del monestir i de la confraria. El 1411 es va unir a la pabordia de la catedral de Vic. Durant el segle XVIII va ser consolidada, però posteriorment va quedar abandonada i de vegades era utilitzada com a magatzem i quadra. L’any 1993 es va començar a recuperar des que un cartoixà s’hi va instal·lar. Dos anys més tard va ser restaurada per voluntaris de Sant Hipòlit de Voltregà i Manlleu.”

La darrera vegada que m’hi vaig arribar és fa aproximadament un mes, un diumenge al matí, acompanyat de la meva germana Mª Dolors. No vam poder entrar a l’església perquè estaven fent missa i havien tancat per dins. Ens hi vam trobar una noia d’una 40 anys, acompanyada d’un gos, que ens va dir que venia molts diumenges des de Sabadell per assistir a la missa, que ens va explicar que començava a dos quarts de 12 i durava aproximadament fins a dos quarts de 2, i que s’hi ajuntaven gent de diverses procedències. També ens va explicar que el mossèn no vivia a la ben equipada edificació del costat, que està destinada als peregrins, sinó en una edificació molt més senzilla que hi ha un tros avall, i que no es veu gaire perquè queda mig amagada per unes mates.

Tot plegat convida reflexionar que per ser feliç, potser no calen tantes sofisticacions com les que ens te acostumats la insaciable societat de consum. Només cal adonar-se de com són de relaxants les senzilles sortides dels Feixucs de cada setmana, sense altres pretensions que les de passejar una estona i gaudir de la natura.

 

Crònica d’en Quico, incloent la pèrdua i retrobada amb en Sam

En Marià te un esquinç i no pot venir. Quedem una mica desorientats. En Ramón proposa Sant Salvador. En Marià el dia de la Trona va comentar que era molt maco. Som-hi.
Esmorzar Cugulera. Oris , el Castell, amunt fins passar la Codina (?). Aparcament el cotxe  (P) on hi ha un cartell de Sant Salvador (S.S.).
Xino-Xano. Marco el pas que li agrada a en Joan. +- 45´.  S.S. es verdaderament molt maco. Bones vistes. L´ermita i el edifici annex , potser rectoria o edifici de meditació molt endreçats i amb molt bon gust.
Direcció a els Munts. Trobem un tractor i el seu conductor ens indica el camí. Fem drecera per el Puig Cornadó i baixem molt fins un prat que hi han vaques . Hem fet una volta per res. En Joan diu que ell ja ho deia i que mai l’hi fem cas. La decisió de la drecera es va prendre democràticament. ( 3 a 1). Hi ha una bassa i veiem com en Sam es banya. Donem la volta al puig i agafem una pujada dreta, llarga i enfangada. En Sam no ve. M´ha semblat que tocava el bep, senyal que havia trobat quelcom. Potser un cabirol que els fa tornar boixos. He pensat que ja vindria. En Joan xiula i jo toco el pito. Arribem al cotxe gracies a la bona orientació d`en Ramón i en Sam enlloc. Tinc el mòbil descarregat. Merda. Hi ha el meu telèfon al collar del gos. Si algú el troba i em truca no contestarà ningú. Decidim anar al Oró a dinar i a veure si tenen un carregador. Està tancat. Que fem?. Anem a dinar a Malla on en Ramón hi te el cotxe. També tancat. Al final anem a les 4 carreteres i abans jo porto el mòbil a casa a carregar. Dinem be. Jo friso.
Torno a Oris a el punt d’aparcament. En Sam enlloc. Toco el pito una estona. Res. Vaig a la casa de pagès. Els hi dono el meu telèfon. Agafo el cotxe i cap la casa de Gallifa. El camí al final està descuidat. La casa està tancada.  Hi ha un Toyota dins un cobert però no trobo ningú. Agafo un camí que hi ha abans de la casa , direcció al camí enfangat. Hi ha moltes cruïlles. Endevino, potser amb sort el camí bo. Camí dolent amb una rampa forte. Arribo al camí enfangat que baixo amb reductores i amb molt cuidado. Penso que nomes faltaria que m´ha la futes. Baixo be i faig el camí al inrevés del mati. Trobo el tractorista i hem diu que a les dues ha vist en Sam esbufegat direcció a S.S. Pujo ràpid il·lusionat i no el trobo. Vinga pitar i res. Penso, per què penso si sempre la cago?, que potser ha anat amb direcció a St. Boi. Hi vaig cagant llets. Em paro a preguntar a una casa de pagès i parlo amb un tal Falgueras , parent de l´Anna , i actual alcalde de St. Boi. Res . No han vist cap gos. Lo mateix em diuen 3 o 4 persones que interrogo a la plaça de St. Boi.
Torno a S.S. Pel camí torno a parlar amb el tractorista. Res. Arribo a S.S. i en Sam enlloc. Agafo el camí a peu fins al P. Pel camí veig un tros enfangat amb petjades de gos direcció avall. Arribo a P. Vinga pitar i res. Em començo a preocupar. Pobre Sam. L´he abandonat burru de mi.
Pujo un altre vegada a S.S. Res. Vinga  pitar. Res. Parlo amb el tractorista i m´ha indica el camí per tornar a Oris des de la Trona. Ja es fa fosc. Pel camí em paro a dues cases de pagès i demano per un gos perdut. Res, res i res. Els hi deixo el telèfon.
Arribo a P. Descarrego la caixa del gos del cotxe i la deixo a un racó del camí. Penso que en Sam al arribar al punt P I no trobar-me ha tirat camí avall. Vaig al castell. Truco a una casa i surten dues iaies que abans de dir-me si han vist un gos volen saber el nom. Res. Truco a la rectoria. Surt un paio que em diu que demà s’han va de vacances. Res. Arribo al poble d´Oris. Truco a una casa i tot i que veig un dona donant de sopar a dos nens no em contesta.  Truco al vidre de la finestra i li foto un susto que tanca corrent els porticons i sento que passa una balda a la porta. Em sap greu. Vaig a l´ajuntament, pujo al primer pis, sento unes veus i trobo una noia fent classe d´angles a dos nanos petits.  També abans de dir-me que no han vist cap gos volen saber el nom.
Començo a estar desesperat. Penso que a lo millor a anat cap la carretera. Agafo l´autovia fins a Les Masies i fins St. Quirze. Res.
Vaig cap el restaurant Oró. Està tancat però miro per les afores. Vaig al Nerderland. Entro. Un home esta arreglant una porta. Em diu que ell no es de la casa i em porta amb un segurata  que esta mirant monitors que filmen les afores i l´interior del local. Va a buscar la encarregada.
La “madam” es guapota i esta bona…. de salut. Porta una llibreta, tipo albaran, i un bolígraf. He perdut un gos. Com es diu?. Sam ¡¡¡¡.  Dons  a vegades veiem gossos perduts. Apunta a la llibreta el meu telèfon. Penso que el segurata ho està gravant. Sembla que estigui  fent un “ pedido”.
Surto desesperat. He perdut el meu estimat gos i per culpa meva. Vaig a la zona P. I ….veig el meu gos dintre la gavià. Faig un crit d’alegria immensa. Un crit com el que fan els futbolistes al fer un gol decisiu. Ens abracem. En Sam em lladra. Suposo per dir-me que no soc massa espavilat.
Al tornar a casa soc l´home mes feliç del mont.
Penso que vaig deixar la madame molt preocupada i que tindria d´anar a dir-li que ja l´he trobat. Si ho consulto a la Xuti em dirà que estic com un llum. Potser tu Marià que estàs mes a la vora em podries fer el recado.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s